El passat 11 de setembre més de 100 antidisturbis van desnonar a Amaya, una treballadora de 31 anys que no podia fer front al lloguer abusiu exigit per la immobiliària Laudea.
Una setmana abans, Amaya havia demanat a l'empresa de telemarketing on treballava – Konecta – un canvi de torn per poder assistir al seu desnonament. Ella va deixar clar que el canvi es produïa per assumptes d'índole judicial i que en cas de denegar-li-ho li seria impossible acudir. La resposta de la seva coordinadora va ser “no crec que sigui possible, encara que ja ets mayorcita i coneixes les teves responsabilitats. Aquest dia no pots faltar. Amaya es va enfrontar al seu desnonament amb un doble temor: perdre la casa i el treball.
Malgrat la resposta popular, Amaya es va quedar al carrer gràcies a que els antidisturbis van prendre el barri des de primera hora del matí. A causa de l'extraordinària tensió de la situació, ella va acabar psicològicament destrossada i el metge de capçalera li va donar uns dies de baixa per recuperar-se. Després d'aquell xoc Amaya va lluitar per seguir endavant i conservar la seva ocupació, mentre continuava barallant perquè Laudea condonés el seu deute.
Ahir, 25 d'octubre, de forma totalment imprevista, Amaya va ser acomiadada per acumulació de faltes. La carta d'acomiadament assenyala el dia del seu desnonament i els posteriors com el motiu de l'extinció del contracte. Encara que l'empresa reconeix que les absències estan justificades (amb presentació de l'informe mèdic pertinent) s'escuda que la Reforma Laboral aprovada el passat any els permet fer-ho.
Immediatament Amaya s'ha posat en contacte amb la secció sindical de CGT en Konecta, que es disposa a elaborar una demanda per acomiadament improcedent o nul.
No obstant això, més enllà del plànol judicial, el moviment pel dret a l'habitatge i els sindicats combatius van a llançar una campanya pública per assenyalar públicament a Konecta. Els acomiadaments improcedents i els abusos contra les treballadores són una constant en el sector del telemarketing i en aquesta empresa en particular. La precarietat de les condicions laborals, sancionada i impulsada per l'última Reforma Laboral, situa en l'absoluta indefensió als milers de treballadors que conformen aquest nou proletariat de teclat i telèfon. L'acomiadament d'Amaya és tan sols un exemple de fins a on estan disposats a arribar, convertint la tragèdia d'un desnonament en pretext “objectiu” per rescindir un contracte.
El moviment en defensa del dret a habitatge i els sindicats alternatius han exigit la immediata readmissió d'Amaya, estant disposat a utilitzar tant les vies jurídiques com l'acció directa per aconseguir-ho, ja que consideren “que la pressió popular és l'única forma d'obligar als poderosos a fer justícia”. La força desenvolupada enfront dels desnonaments van a traslladar-la al plànol laboral, utilitzant per a això la millor eina de la qual disposen: el suport mutu. El sindicalisme de classe sempre ha utilitzat aquests mètodes per enfrontar-se als abusos patronals, per la qual cosa consideren que ha arribat el moment que aquesta estratègia es torni massiva.
Fins que Amaya sigui readmesa van a assenyalar pública i notòriament als responsables, acudint a les seves portes, informant als seus clients i trencant la placidesa de la qual gaudeixen.
